Translate

dimecres, 3 d’abril del 2013

Fonts orals

Els temps canvien i des de l'època dels nostres avis i el franquisme ha canviat encara més. Abans l'educació era molt més estricta i això sembla ser que a pesar de que era molt dur funcionava bé amb com es tractaven als altres i el respecte que se'ls donava. Ara no és així, tot ha canviat i el respecte sembla ser que en part s'ha perdut. Espero que millori en un futur.

Ramon Creus, Joan Eritja



Els nostres avis no gaudien de cap mena de comoditat, no sortien de festa amb els amics, no es compraven gaire roba i molts cops no tenien menjar per endur-se a la boca. Gaudien d’una educació molt més estricta i respectuosa que ara i han obtingut uns valors molt més adequats que els joves d’ara; També són persones molt treballadores, ja que, des de ben petits treballen al camp o a fabriques. 


Nuria Plá, Èlia Chacón



Les víctimes de les conseqüències de la Guerra Civil ens fan una xerrada.
La xerrada amb les víctimes que van  viure la postguerra ens ha servit de molta ajuda. Ens han explicat les seves experiències i el seu dia i dia, en el passat. Principalment, han destacat la seva manca per escriure el català. Això és degut a la prohibició de la llengua en l’època franquista. Ells parlaven el català al poble i a les autoritats, però sempre que havia un soldat davant, ni se’ls ocorria parlar-lo; el castellà era la llengua oficial.
La seva educació va ser força diferent a la nostra. Sol tenien un llibre, on hi tenien totes les assignatures. Però, quan cursaven el batxiller  ja feien servir llibres concrets per  a cada matèria. S’examinaven una vegada a l’any. Però el que més destaquen, eren els càstigs violents que rebien. El més comú consistia en aguantar una pila d’enciclopèdies amb les mans ben obertes, i agenollats mirant la paret.
La seva adolescència també va ser força diferent a l’actual. Els que van néixer l’any 60, es divertien anant a passejar al carrer Major, anant al cine o bé, anant a petites festes. Els del 65, ja eren més aficionats per anar a ballar al ball amb la noia amb qui festejaven. Tot i que sempre anaven acompanyats per el pare, la mare o el germà gran; sempre estaven controlats. La seva primera discoteca a Lleida, va ser l’SCARLET. En Josep Guàrdia remarca que li feia molta vergonya demanar per ballar a una noia. Ja que tenien d’anar passant per la rotllana que formaven ,fins que alguna acceptava el ball. A l’hora de ballar, sonaven 4 cançons lentes, on dansaven amb la parella i després venia la ràpida, que es ballava individualment.
Una de les nostres preguntes, anava enfocada en les reformes que va dur a terme Franco. Ells, ens fan saber, que no n’eren assabentats del tot, ja que eren força petits per adonar-se’n del que succeïa veritablement. . Però recorden passar molta por, ja que una de les coses bones que va fer Franco era la racció de pa que oferia, al igual que els pantans que va fer construir per a que mai faltes aigua. I la seva mort, podia portar l’absència de tot això.
I per acabar, ens han fet reflexionar de la llibertat que arribem a tenir ara. Ells van poder botar per les democràcies, i aquesta, va ser la primera llibertat que se’ls va oferir. Tot i que, a l’hora d’escollir no sabien per a qui optar, i ho van dur a terme comparant-ho amb els que ells van pdoer viure, i així van adonar-se’n del que era millor.
Tot i que van ser uns anys molt i molt dur, troben a faltar coses d’aquells temps. Principalment, la família i el respecte que es tenia dins i fora de casa davant de totes les persones grans.





Video del Consell de Savis de Ponent
Sònia Escolà i Maria Balañà
http://www.youtube.com/watch?v=Hi_1Bunj_Go

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada