Ramon Creus, Joan Eritja
Els nostres avis no gaudien de cap mena de comoditat, no sortien de festa
amb els amics, no es compraven gaire roba i molts cops no tenien menjar per endur-se
a la boca. Gaudien d’una educació molt més estricta i respectuosa que ara i han
obtingut uns valors molt més adequats que els joves d’ara; També són persones
molt treballadores, ja que, des de ben petits treballen al camp o a fabriques.
Nuria Plá, Èlia Chacón
Les víctimes de les conseqüències de la Guerra Civil ens fan
una xerrada.
La xerrada amb les víctimes que
van viure la postguerra ens ha servit
de molta ajuda. Ens han explicat les seves experiències i el seu dia i dia, en
el passat. Principalment, han destacat la seva manca per escriure el català.
Això és degut a la prohibició de la llengua en l’època franquista. Ells
parlaven el català al poble i a les autoritats, però sempre que havia un soldat
davant, ni se’ls ocorria parlar-lo; el castellà era la llengua oficial.
La seva educació va ser força
diferent a la nostra. Sol tenien un llibre, on hi tenien totes les
assignatures. Però, quan cursaven el batxiller
ja feien servir llibres concrets per
a cada matèria. S’examinaven una vegada a l’any. Però el que més
destaquen, eren els càstigs violents que rebien. El més comú consistia en
aguantar una pila d’enciclopèdies amb les mans ben obertes, i agenollats mirant
la paret.
La seva adolescència també va ser
força diferent a l’actual. Els que van néixer l’any 60, es divertien anant a
passejar al carrer Major, anant al cine o bé, anant a petites festes. Els del
65, ja eren més aficionats per anar a ballar al ball amb la noia amb qui
festejaven. Tot i que sempre anaven acompanyats per el pare, la mare o el germà
gran; sempre estaven controlats. La seva primera discoteca a Lleida, va ser
l’SCARLET. En Josep Guàrdia remarca que li feia molta vergonya demanar per ballar
a una noia. Ja que tenien d’anar passant per la rotllana que formaven ,fins que
alguna acceptava el ball. A l’hora de ballar, sonaven 4 cançons lentes, on
dansaven amb la parella i després venia la ràpida, que es ballava
individualment.
Una de les nostres preguntes,
anava enfocada en les reformes que va dur a terme Franco. Ells, ens fan saber,
que no n’eren assabentats del tot, ja que eren força petits per adonar-se’n del
que succeïa veritablement. . Però recorden passar molta por, ja que una de les
coses bones que va fer Franco era la racció de pa que oferia, al igual que els
pantans que va fer construir per a que mai faltes aigua. I la seva mort, podia
portar l’absència de tot això.
I per acabar, ens han fet
reflexionar de la llibertat que arribem a tenir ara. Ells van poder botar per
les democràcies, i aquesta, va ser la primera llibertat que se’ls va oferir.
Tot i que, a l’hora d’escollir no sabien per a qui optar, i ho van dur a terme
comparant-ho amb els que ells van pdoer viure, i així van adonar-se’n del que
era millor.
Tot i que van ser uns anys molt i
molt dur, troben a faltar coses d’aquells temps. Principalment, la família i el
respecte que es tenia dins i fora de casa davant de totes les persones grans.
Video del Consell de Savis de Ponent
Sònia Escolà i Maria Balañà
http://www.youtube.com/watch?v=Hi_1Bunj_Go
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada