2. Tecnocràcia i desarrollismo (1956-1969)

La dictadura franquista va emprendre una reorientació política i econòmica amb l’objectiu de mantenir-se com a règim.

2.1 Tecnòcrates i reformistes

En el terreny polític, van sobresortir dos grans grups:

- El grup de Tecnòcrates procedents de l’Opus Dei. Van destacar M. Navarro Rubio, A. Ullastres[1] i L. Lopez Rodó.

- El grup de Reformistes procedents de la Falange. Van destacar M. Fraga Iribarne i J. Solís Ruiz[2].

J. Solís

A la dècada dels seixanta, va començar a créixer la economia del país, la dictadura va duu a terme algunes reformes:

- Ideologies i institucionals: Llei de Principis de Movimiento Nacional (1958) i la llei Orgànica de l’Estat (1966).

- Socials: Amb la llei de Convenis Col·lectius (1958) i la llei de Bases de la seguretat social (1963).

- Repressives: Amb la creació del Tribunal d’Ordre Públic (1963) i de la Llei de Premsa (1966).

2.2 El desarrollismo econòmic

Durant la dècada dels seixanta Espanya va experimentar un creixement econòmic espectacular.

El 1959, el Pla d’Estabilització va iniciar la liberització econòmica que posava fi a l’Autarquia.

Va ser afavorit per :

- L’ajut Nord-Americà: Que va donar préstecs.

- L’auge de l’economia Europea: Que va afavorir l’arribada d’importants inversions de capital i exportació de productes agrícoles.

- L’emigració a Europa: Va ser una important font de divises.

- L’espectacular desenvolupament del turisme europeu cap a les zones costaneres espanyoles.

No obstant això, era un creixement desequilibrat

La industria es va modernitzar amb la importació de la tecnologia estrangera.

L’agricultura també es va modernitzar i es va poder augmentar la producció gracies a la mecanització al camp.