1.1. La nova política dictatorial.

Francisco Franco[1]

Un cop acabada la guerra civil al 1939, el general Franco va iniciar una dictadura personal. Com a cap d’Estat va concentrar tot el poder:

•Controlava directament els tres poders de l'Estat:

- Legislatiu

- Executiu

- Judicial

•Era generalísim dels exèrcits.

•Dirigia el partit únic, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS[2], despres es va dir Movimiento Nacional[3]

Els sectors més conservadors de la societat, la gran burgesia, l’exèrcit i l’Església van donar suport al nou règim.

[4]La dictadura franquista tenia dues prioritats:

•Suprimir les llibertats: va prohibir els drets individuals i col·lectius d'expressió.

•Eliminar l'oposició: va aplicar una política repressiva contra els que havien donat suport a la República.

1.2. Adaptació a la conjuntura internacional

Durant els primers anys del franquisme, les relacions exteriors espanyoles van travessar tres estapes:

-Primera etapa:En la Segona Guerra Mundial el govern de Franco es va declarar no bel·ligerant, és a dir: no volia guerra

-Segona etapa:Espanya es va aïllar dels altres aïsos, ja que a aquests rebutjaven la dictadura franquista. Una conseqüència d'aquest fet va ser que Espanya no es va beneficiar dels ajuts nord-americans del Pla Marshall i tampoc va ser admesa a l'ONU.

-Tercera etapa:Espanya va fer un acord bilateral amb Estats Units per tal de que l'exèrcit nord-americà establís les seves bases militars a canvi d'un ajut econòmic. Van admetre Espanya a l'ONU i la UNESCO, i Franco va passar a ser considerat un aliat anticomunista

Franco i Hitler en la época de la Segona Guerra Mundial, quan Espana i Alemanya estaven aliades.

LA DIVISIÓN AZUL[5]

Espanya va contribuir en un cos de voluntaris anomenat “La división azul”. S’anomenava així perquè el blau era el color de la samarreta falangista.

Va servir a l’exèrcit alemà durant la Segona Guerra Mundial, que estaven en contra de la Unió Soviètica.

1.3. Intervencionisme i autarquia

Els anys 40 Espanya va patir una profunda recessió econòmica causada pels efectes de la Guerra Civil, l’aïllament internacional i la ineficaç política econòmica adoptada pel règim. Aquesta política va tenir dos eixos principals:

-intervencionisme:

•Va dificultar la recuperació de la producció

•Es van fixar els preus

•Es va racionar el consum

•Es van establir les quotes de producció i es van determinar els salaris

-Autarquia:

•Es va intentar que el país produís tot el necessari, ja que això permetria una independència política real de l'exterior

•Conseqüències

• Producció agricola insufucuent

• Fam

• Aparició del mercat negre i l'estraperlo

•Indústria no va recuperar els nivells de producció previs a la guerra fins al 1950

•Escassetat de capitals i de tecnologia

•Creació de l'Instituto Nacional de Industria (INI)

Cartilles de racionalisme

L’escassetat va portar a l’establiment del racionament, vigent entre el 1939 i el 1951. Cada família disposava de dues cartilles (carn i la resta de comestibles); El govern fixava les quantitats de les racions.

Aquesta situació va afavorir l’aparició del mercat negre o estraperlo.